INTRODUCCIÓ: PÀGINA WEB D’IKEA

La interfície que s’analitza és la pàgina web d’IKEA, una corporació multinacional  d’origen suec amb seu als Països Baixos, fundada al 1943 per Ingvar Kamprad. Actualment, està present en 49 mercats d’Europa, Àsia, Estats Units i Oceania.

Aquest web està pensat perquè els usuaris/es puguin navegar per tota la pàgina, buscar aquells productes que necessiten o desitgen i els puguin adquirir.

Com qualsevol pàgina de compra online, està pensada per ser una pàgina de fàcil navegació, intuïtiva, amb gran oferta de productes i que generi seguretat durant la compra a l’usuari/a.

METODOLOGIA: COM S’HA REALITZAT LA ANÀLISIS HEURÍSTICA?

 Per a la anàlisis heurística de la pàgina web d’IKEA s’han treballat els diferents punts:

1. Per a cada un dels principis de Nielsen s’ha descrit una heurística i subheurística, a més, s’ha detallat:
   1. Un bon exemple i un mal exemple d’aplicació i la seva justificació, per cadascun.
   2. Quines subheurístiques es compleixen i quines no, indicant el grau de gravetat del problema a partir de tres paràmetres:
      1. La freqüència amb què ocorre el problema: és freqüent o no?
      2. L’impacte del problema: els usuaris poden superar-lo fàcilment o no?
      3. La persistència del problema: es resol immediatament o reapareix al llarg de l’ús?

2. S’ha establert un llistat prioritzat segons gravetat, tenint en compte l’experiència d’usuari. Amb la seva corresponent justificació i proposta de millora.

ANÀLISIS

1. Visibilitat de l’estat del sistema.

Heurística: els usuaris haurien de poder ser coneixedors en tot moment de l’estat del sistema i de les seves accions.

Subheurística: proporcionar informació sobre l’estat de l’acció que es realitza.

Bon exemple i justificació: quan un usuari afegeix a la cistella un producte automàticament es rep un pop-up amb la notificació de que el producte ha estat desat a la cistella de compra. Això permet al usuari fer un seguiment.

Mal exemple i justificació: si afegeixes unitats al producte un cop dins la cistella de compra, no es rep cap notificació, cal fixar-se en el número total d’unitats. Això pot provocar la compra d’unitats incorrectes per error.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 5/5
• impacte del problema 3/5
• persistència del problema 5/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 13/5

2. Adequació entre el sistema i el món real.

Heurística: l’usuari hauria de poder conèixer totes les categories i detalls dels productes que es venen.

Subheurística: s’hauria de proporcionar tota la informació i característiques del producte amb un llenguatge senzill i comprensible per l’usuari.

Bon exemple i justificació: tots els productes estan classificats segons funcionalitats i amb una explicació acurada del producte. Això permet a l’usuari conèixer el producte en detall.

Mal exemple i justificació:  tot i ser un tret característic de l’IKEA, els noms complexes en Suec dels mobles pot dificultar la cerca d’aquests per l’usuari. Això pot enrederir el temps de recerca de productes o confondre a l’usuari.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 5/5
• impacte del problema 2/3
• persistència del problema 5/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 12/15

3. Llibertat i control per part de la persona usuària

Heurística: llibertat de mobilitat per tota la pàgina web i control de fer i desfer accions.

Subheurística: l’usuari hauria de poder fer i desfer qualsevol acció com la de selecció de compra.

Bon exemple i justificació: l’usuari té total llibertat per moure’s per la pàgina web per afegir i per eliminar productes de la cistella, així com afegir o treure unitats de cadascun. Això permet que l’usuari es senti autònom i amb el control.

Mal exemple i justificació: una vegada has acceptat la compra l’usuari no es pot fer enrere. L’única opció que li queda és tornar els productes a través d’un altre tràmit.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 5/5
• impacte del problema 3/5
• persistència del problema 5/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 13/15

4. Consistència i estàndards

Heurística: el disseny de la pàgina hauria de mantenir una consistència i seguir estàndards per a la navegació intuïtiva de l’usuari.

Subheurística: l’usuari hauria de poder reconèixer icones de llistats i filtratge, buscador i categories.

Bon exemple i justificació:  la consistència al llarg de la pàgina web es correcte, es mantenen els mateixos formats en general i l’aspecte de la pàgina home és molt clar i intuïtiu. Això provoca que l’usuari es senti còmode amb la navegació per la pàgina.

Mal exemple i justificació:  tret de les barres de menú, cerca i filtres l’estil de la pàgina de navegació per veure els productes en el home és diferent que en la resta de pàgines una vegada seleccionada la categoria del producte. Això pot causar confusió a l’usuari mentre navega i realitza les seves compres.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 5/5
• impacte del problema 1/5
• persistència del problema 1/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 7/15

5. Prevenció d’errors

Heurística: els usuaris haurien de ser avisats de qualsevol acció que duen a terme per evitar l’error.

Subheurística: els usuaris haurien de rebre un pop-up de justificació per a cada acció per evitar errors en les compres.

Bon exemple i justificació: en la selecció d’un llit, una vegada l’usuari escull posar-ho a la cistella, s’obre un pop-up a la banda dreta amb tots els articles que s’afegiran amb aquella acció. Això permet a l’usuari ser coneixedor de tots els articles que implica aquella compra i permet eliminar els que no es desitgin.

Mal exemple i justificació:  l’usuari no rep notificació si elimina algun producte. Això pot crear confusió sobre si ha realitzat amb èxit l’acció.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 5/5
• impacte del problema 1/5
• persistència del problema 4/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 10/15

6. Reconeixement abans que record

Heurística: avançar-se a l’usuari promocionant aquells productes que poden ser d’interès per a ell/a.

Subheurística: proporcionar suggeriments de productes d’interès per a l’usuari/a.

Bon exemple i justificació:  al afegir a la cistella alguns dels productes, apareix al lateral una finestreta amb un llistat de productes similars que poden ser d’interès per a l’usuari/a. Això permet agilitzar la compra i possiblement ajudar a l’usuari a no descuidar-se cap article que necessiti.

Mal exemple i justificació: aquesta notificació de proposta de productes similars no apareix per a tots els productes. Això pot crear confusió a l’usuari i haver de fer una recerca més exhaustiva.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 3/5
• impacte del problema 1/5
• persistència del problema 2/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 6/15

7. Flexibilitat i eficiència en l’ús

Heurística: l’usuari hauria de poder escollir productes i desar-los a la cistella per una posterior tria i acabar comprant allò que desitgi. També hauria de comptar amb el servei de memòria d’usuari i que quedés guardat a la cistella els productes fins la seva compra.

Subheurística: proporcionar un perfil d’usuari per poder gestionar les compres al seu temps.

Bon exemple i justificació: la pàgina web permet crear-se un usuari i deixar els productes en stand by a la cistella fins a la seva compra. Això permet a l’usuari tenir flexibilitat per anar fent una única compra en diversos espais de temps.

Mal exemple i justificació:  la pàgina proporciona l’opció de crear-se llistes de favorits segons el perfil d’usuari, però no hi ha una explicació prèvia per aquesta utilitat i no queda clar com accedir-hi per poder-se’n beneficiar. Això, pot provocar en molts casos que l’usuari ho passi per alt i no conegui ni faci ús d’aquesta opció.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 1/5
• impacte del problema 1/5
• persistència del problema1/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 3/15

8. Disseny estètic i minimalista

Heurística: el disseny de la pàgina hauria d’estar centrat en l’objectiu de l’empresa i estar acompanyat d’un espai net i que no atabali a l’usuari.

Subheurística: els colors i distribució dels elements ha de ser clar i fàcil de navegar. Ha de permetre a l’usuari no cansar-se de navegar per la pàgina.

Bon exemple i justificació: el disseny net, ordenat i minimalista fa que la navegació sigui agradable i que l’usuari no es senti pressionat per a realitzar les compres. Això, aportarà millors resultats d’ús de la pàgina web i per tant més beneficis a l’empresa.

Mal exemple i justificació: el color blanc que predomina en tota la pàgina web, en segons quins productes es perd una mica la visibilitat d’aquests ja que tenen tonalitats molt similars i no destaquen sobre el fons en el qual estan. Això, pot resultar que molts productes no resultin atractius pels usuaris o que no els puguin visualitzar òptimament.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 4/5
• impacte del problema 4/5
• persistència del problema 4/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 12/15

9. Ajuda les persones usuàries a reconèixer i diagnosticar els errors i recuperar-se’n

Heurística: el disseny de la pàgina hauria de preveure i ajudar a l’usuari a corretgir els possibles errors.

Subheurística: haurien d’haver pop-up informatius o tooltips per a que l’usuari aconseguís una bona experiència durant la interacció amb la plataforma i pogués corregir errors en cas de que aquests apareguessin.

Bon exemple i justificació:  en el registre d’usuari hi ha diversos camps a omplir. El sistema t’avisa de que hi ha un error i explica l’error. Això, permet a l’usuari identificar l’error i intentar corregir-lo.

Mal exemple i justificació: en la mateixa notificació de l’error no apareix el detall com solucionar-lo. Això, pot crear confusió a l’usuari i que abandoni la tasca.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 2/5
• impacte del problema 5/5
• persistència del problema 3/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 10/15

10. Ajuda i documentació

Heurística: l’usuari hauria de comptar amb un servei d’atenció al client i d’ajuda per qualsevol dificultat o problema que aparegui durant l’ús de la pàgina web.

Subheurística: dins de la pàgina web l’usuari hauria de comptar amb l’apartat d’atenció al client i de preguntes freqüents.

Bon exemple i justificació: la pàgina web compta amb un apartat d’atenció al client i amb un subapartat de preguntes freqüents. Això, pot ser d’utilitat per l’usuari si té algun dubte referent a l’espai o a l’empresa.

Mal exemple i justificació: l’accés a aquest apartat no és directe i no està molt a la vista. Això dificulta el seu accés i pot portar a l’usuari a pensar que no existeix aquest apartat.

Grau de gravetat

• freqüència amb què ocorre el problema 1/5
• impacte del problema 3/5
• persistència del problema 1/5
• Puntuació de l’ús de l’heurística 5/15

LLISTAT DE GRAVETAT

A continuació, s’exposa un llistat de les 5 casuístiques analitzades amb anterioritat segons cada principi de Nielsen, de major a menor nivell de gravetat. S’hi adjunta una justificació i una proposta de millora per a cada una.

1. Visibilitat de l’estat del sistema.

Justificació: els usuaris haurien de poder ser coneixedors en tot moment de l’estat del sistema i de les seves accions. D’aquesta manera s’evitarien estats de frustració, desconeixença o pèrdua durant la navegació.

Proposta de millora: proporcionar informació sobre l’estat de l’acció que es realitza en tot moment i en cada una de les accions realitzades.

2. Llibertat i control per part de la persona usuària

Justificació: els usuaris haurien de comptar amb la llibertat de mobilitat per tota la pàgina web i control de fer i desfer accions, incloent les de realització o anul·lació de comanda.

Proposta de millora: proporcionar l’opció a anul·lació de la comenda durant X període de temps, d’aquesta manera s’estalviarien el fet d’haver de retornar productes en cas de que s’haguessin comprat per error.

3. Adequació entre el sistema i el món real

Justificació: l’usuari hauria de poder conèixer totes les categories i detalls dels productes que es venen a través d’un llenguatge comú i senzill. Si l’usuari no identifica les categories o productes es dificulta la tasca.

Proposta de millora: s’hauria de proporcionar tota la informació i característiques del producte amb un llenguatge senzill i comprensible per l’usuari, evitar els noms en altres idiomes o assegurar-se de contemplat la traducció o detall del producte en un etiquetatge que ressalti i sigui fàcil d’identificar.

4. Disseny estètic i minimalista

Justificació: el disseny de la pàgina hauria d’estar centrat en l’objectiu de l’empresa i estar acompanyat d’un espai net i que no atabali a l’usuari. Aquest hauria de sentir-se còmode durant la navegació i poder identificar tots els productes sense dificultats.

Proposta de millora: els colors i distribució dels elements haurien de ser clars i fàcils per a la navegació. Ha de permetre a l’usuari no cansar-se de navegar per la pàgina, trobar i identificar tots els apartats, categories i veure clarament els productes que hi ha per poder comprar.

5. Prevenció d’errors

Justificació: els usuaris haurien de ser avisats de qualsevol acció que duen a terme per evitar l’error. Si no hi ha una notificació acompanyada d’una adequada explicació de cada acció és possible que l’usuari s’equivoqui en algun dels passos.

Proposta de millora: els usuaris haurien de rebre un pop-up de justificació per a cada acció per evitar errors en les compres. Per exemple, quan sumen o eliminen una unitat d’algun producte.

Referències Bibliogràfiques

Busquets, C. 10 reglas heurísticas de Nielsen y cómo aplicarlas. Recuperat de:  https://www.uifrommars.com/10-reglas-heuristicas-como-aplicarlas/

Hassan, Y., Martín, F. J., Guia d’ Avaluació Heurística. Recuperat de:  http://www.nosolousabilidad.com/articulos/heuristica.htm

Membrives, J. (2019). Quadern d’Avaluació de la Usabilitat. 2023, Recuperat de: UOC. http://quadern-usabilitat.recursos.uoc.edu/es/

Nielsen, J. (2020). 10 Usability Heuristics for User Interface Design. Nielsen Norma Group. Recuperat de_ https://www.nngroup.com/articles/ten-usability-heuristics/

UOC. Avaluació Heurística. Mètodes. 2023 de Design Toolkit UOC. Recuperat de: http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/es/evaluacion-heuristica/